Guia Michelin: No
Guia Catalunya: Si (15/30)
Adreça: c/ Sant Pau, 35
Municipi: Sitges
Comarca: Garraf
Telèfon: 938110419
Web: http://www.lasalseta.com/
Data: 16/06/2009
Nº Comensals: 2
Preu total: 72,43€
Preu per comensal: 36,2€
Ubicat al carrer Sant Pau, un dels vials típics de Sitges que baixen del Cap de la Vila en direcció cap a la platja, trobem el restaurant La Salseta de Sitges, un establiment petit però ben decorat i acollidor. Els germans Mongay (en Valentí a la cuina i l'Antoni a la sala) van obrir aquest local ja fa temps, amb l'únic objectiu, tal i com diu la seva web, d'oferir una "cuina catalana actualitzada, de temporada, amb productes propers i ecològics".
Malgrat ser Sitges una població eminentment turística, on predominen els negocis encaminats cap aquest sector, La Salseta de Sitges s'ha volgut desmarcar clarament d'aquest etiqueta. Així, es podria definir com un restaurant de proximitat, destinat a clients autòctons, que saben apreciar el bon producte, la bona matèria prima i les bones tècniques culinàries per sobre del fast food de pandereta que s'oferta en segons quins establiments d'aquesta bonica vila del Garraf.
No en va una de les banderes del restaurant és el seu ecologisme, fins al punt d'oferir en la seva carta plats de km. 0, és a dir, plats amb productes de màxima proximitat. També es remarca el nom dels pagès o productor que subministra el producte i aproximadament el 50% de la seva carta està feta amb aliments ecològics.
Una bona matèria prima no és l'únic que pot oferir el restaurant: el bon ofici d'en Valentí a la cuina fa que el resultat final de l'àpat sigui realment exquisit. I és que de res serveix tenir un molt bon producte si desprès no saps per on agafar-lo i no el cuines com es degut.
Un altre punt fort és la carta de vins, extensa i ben presentada, que ofereix vins de la zona (del Garraf i, com no, del Penedès) però també s'extén per vins de D.O.'s d'arreu del país. Nosaltres ens vam decantar per un Les Sorts del Celler Masroig, de la D.O. Montsant que no va defraudar, al contrari, va ajudar a complementar perfectament l'àpat.

Amanida de tomàquet amb ous de guatlla. Realment molt bons els tomàquets: es nota el gust de sempre, el gust de tomàquet, vaja! Ja sé que sembla una obvietat dir que el tomàquet tenia gust a tomàquet, però us asseguro que últimament no és fàcil trobar-ne.

Pop amb fabetes i pernil. Molt bona combinació d'aliments, amb un pop molt tendre que es notava que havia estat ben cuit. Potser el plat era un pèl massa oliós.

Fetge gras d'ànec. Excel·lent la matèria prima (un bon troç de foie) i excel·lent la seva cocció. També es destacable la salsa que l'acompanyava.

Medallons de vedella amb pastís de patata. Els medallons estaven bons, però no van sobresortit; en canvi, destacaria el pastís de patata que, sent l'element secundari del plat, va aconseguir soprendre'm.
Punts forts: el producte de qualitat i proximitat; la carta de vins
Punts febles: local massa petit, difícil per anar-hi en grups nombrosos; carta poc extensa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada