Abans de començar, vull deixar clar que ni soc ric ni em sobren els calers. Però també he de confessar un secret: soc dels que disfruto com un camell cada cop que vaig a un restaurant. En general gaudeixo en tots i cadascun d'ells, però sobretot quan vaig a un restaurant dels que jo anomeno d'alta volada.
Soc conscient que el preu d'aquests últims sol ser força elevat, i que aquest tipus de cuina vanguardista té molts crítics que no entenen com es pot pagar 50, 70, 100 o més euros per un àpat. Cadascú és lliure de pensar i d'opinar el que vulgui, però per la mateixa raó (perquè cadascú és lliure de pensar el que vulgui) jo penso que anant a un restaurant d'aquest tipus no faig mal a ningú, així que, mentre la meva economia m'ho permeti, seguiré disfrutant tant com pugui buscant l'excel·lència gastronòmica.
I perquè t'agraden els restaurant d'alta volada? Doncs mira: com ja he dit (i si no ho dic ara), menjar i menjar bé és un dels meus vicis. Cuinar i intentar cuinar bé (he dit intentar, perquè un fa el que pot i qui fa el que pot no està obligat a més), és un dels meus hobbies, tot i que és cert que la manca de temps (feina, fills, família, amics, ...) és un greu inconvenient per a practicar-ho. El que vull dir amb això és que jo, el que busco en un restaurant d'alta categoria és, principalment, que em sorprenguin. I tot i que molts em duran la contraria (no, si en el fons, m'agrada crear debats), en un restaurant on facin carns a la brasa, no em sorprendran pas, per molt bona i per molt ben cuita que estigui la carn. Sé el que menjaré i segurament gaudiré, però no em sorprendran. Una carn a la brasa, una paella, una fideuà, una amanida verda, uns macarrons a la bolonyesa, ... són coses que, amb major o menor fortuna, puc fer jo a casa. Però un "carpaccio de peus de porc amb oli de siurenys", un "glasejat de fruites del bosc al sabaion" o un "foie gras amb roses, litxis i sorbet de Gewürtztraminer", per posar només un exemple (noms extrets de receptes del restaurant El Celler de Can Roca), vostès ja em perdonaran però em veig incapaç ni tan sols d'intentar-los, perquè ni tinc els productes, ni els mitjans, ni els coneixements per cuinar aquests plats. Així que com que jo no m'ho puc fer, ho vaig a buscar a fora. I on ho haig de buscar? Doncs als restaurants d'alta volada! Apa, ja està dit.
També vull fer una petita declaració: no només disfruto en restaurants d'alta volada sinó que gaudeixo el doble si hi ha Menú Degustació. Podríem dir que el meu lema és "On hi ha Menú Degustació, no diguis mai que no!". Bé, aquest lema, de collita pròpia, el que vol dir és que crec que, gastronòmicament, tinc la ment bastant oberta, em desagraden poques coses i menjo absolutament de tot. Llavors, quina és la millor manera de menjar i assaborir el màxim nombre de sabors i de sensacions en un àpat i, en definitiva, deixar-se sorprendre pel xef? Sens dubte, la resposta és: "Un Menú Degustació". Així que, sempre que puc (els menús degustació solen ser obligatoris per la taula completa i no puc garantir que els comensals que m'acompanyen tinguin els mateixos gustos que jo), demano un Menú Degustació, i si n'hi han varis, sempre el més gran, que ofereix més plats i, per tant, més sorpreses.
La idea d'aquest blog és la d'anar creant entrades dels diferents restaurants d'alta volada que vagi visitant, intentant fer una mínima crítica gastronòmica (soc enginyer i lo meu han sigut sempre els números, així que no em demaneu escrits rigorosos periodísticament parlant) i adjuntant fotos si m'ha sigut possible fotografiar tant els plats com aspectes varis dels restaurants. Vindria a ser un album propi amb fitxes de cada restaurant al que he anat i valoracions del que m'he trobat.
Soc conscient que el preu d'aquests últims sol ser força elevat, i que aquest tipus de cuina vanguardista té molts crítics que no entenen com es pot pagar 50, 70, 100 o més euros per un àpat. Cadascú és lliure de pensar i d'opinar el que vulgui, però per la mateixa raó (perquè cadascú és lliure de pensar el que vulgui) jo penso que anant a un restaurant d'aquest tipus no faig mal a ningú, així que, mentre la meva economia m'ho permeti, seguiré disfrutant tant com pugui buscant l'excel·lència gastronòmica.
I perquè t'agraden els restaurant d'alta volada? Doncs mira: com ja he dit (i si no ho dic ara), menjar i menjar bé és un dels meus vicis. Cuinar i intentar cuinar bé (he dit intentar, perquè un fa el que pot i qui fa el que pot no està obligat a més), és un dels meus hobbies, tot i que és cert que la manca de temps (feina, fills, família, amics, ...) és un greu inconvenient per a practicar-ho. El que vull dir amb això és que jo, el que busco en un restaurant d'alta categoria és, principalment, que em sorprenguin. I tot i que molts em duran la contraria (no, si en el fons, m'agrada crear debats), en un restaurant on facin carns a la brasa, no em sorprendran pas, per molt bona i per molt ben cuita que estigui la carn. Sé el que menjaré i segurament gaudiré, però no em sorprendran. Una carn a la brasa, una paella, una fideuà, una amanida verda, uns macarrons a la bolonyesa, ... són coses que, amb major o menor fortuna, puc fer jo a casa. Però un "carpaccio de peus de porc amb oli de siurenys", un "glasejat de fruites del bosc al sabaion" o un "foie gras amb roses, litxis i sorbet de Gewürtztraminer", per posar només un exemple (noms extrets de receptes del restaurant El Celler de Can Roca), vostès ja em perdonaran però em veig incapaç ni tan sols d'intentar-los, perquè ni tinc els productes, ni els mitjans, ni els coneixements per cuinar aquests plats. Així que com que jo no m'ho puc fer, ho vaig a buscar a fora. I on ho haig de buscar? Doncs als restaurants d'alta volada! Apa, ja està dit.
També vull fer una petita declaració: no només disfruto en restaurants d'alta volada sinó que gaudeixo el doble si hi ha Menú Degustació. Podríem dir que el meu lema és "On hi ha Menú Degustació, no diguis mai que no!". Bé, aquest lema, de collita pròpia, el que vol dir és que crec que, gastronòmicament, tinc la ment bastant oberta, em desagraden poques coses i menjo absolutament de tot. Llavors, quina és la millor manera de menjar i assaborir el màxim nombre de sabors i de sensacions en un àpat i, en definitiva, deixar-se sorprendre pel xef? Sens dubte, la resposta és: "Un Menú Degustació". Així que, sempre que puc (els menús degustació solen ser obligatoris per la taula completa i no puc garantir que els comensals que m'acompanyen tinguin els mateixos gustos que jo), demano un Menú Degustació, i si n'hi han varis, sempre el més gran, que ofereix més plats i, per tant, més sorpreses.
La idea d'aquest blog és la d'anar creant entrades dels diferents restaurants d'alta volada que vagi visitant, intentant fer una mínima crítica gastronòmica (soc enginyer i lo meu han sigut sempre els números, així que no em demaneu escrits rigorosos periodísticament parlant) i adjuntant fotos si m'ha sigut possible fotografiar tant els plats com aspectes varis dels restaurants. Vindria a ser un album propi amb fitxes de cada restaurant al que he anat i valoracions del que m'he trobat.
Si us va bé, ja ens anirem veient per aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada