TÀPIES (El Castell de Ciutat)

Restaurant: TÀPIES (El Castell de Ciutat)
Guia Michelin: Si (1 estrella)
Guia Catalunya: Si (23/30)
Adreça: Ctra. N-260, km.229
Localitat: La Seu d'Urgell
Comarca: Alt Urgell
Telèfon: 973350000
Web: http://www.hotelelcastell.com/
Data: 06/10/2008
Nº comensals: 2
Preu total: 211,60€
Preu per comensal: 105,80€

El restaurant Tàpies forma part del complex dedicat a l'oci i al benestar anomenat El Castell de Ciutat, que deu al seu nom al fet que està ubicat al peu d'un castell amb fortificació del segle XVI. El cap visible d'aquesta nissaga és en Jaume Tàpies, que és el primer president no francès de la cadena hotelera internacional Relais & Chateaux (en la que pertany el mateix El Castell de Ciutat) que, tot i el seu origen gal, s'estén arreu del mon amb més de 450 hotels en 50 països diferents.

Segons paraules del seu mateix president, la cadena Relais & Chateaux es "guia per cinc paràmetres, les cinc ces: caràcter, encant (charmé en francès), calma, cortesia i cuina" (Descobrir Cuina, nº 77). Precisament de la cuina d'un dels restaurants del complex, el Tàpies, se n'ocupa el xef Erwan Louaisil, que ofereix plats fets amb els millors productes de temporada de la zona (i us puc donar fe que la qualitat de productes és immillorable).

L'accés al restaurant és el mateix que per accedir a l'hotel, però al ser un complex de categoria, en cap moment dona la sensació de multitud sinó tot el contrari: tot està cuidat fins a l'últim detall i la tranquilitat i la pau que regnen tant a dins com a fora de l'edifici és destacable.

El menjador del Tàpies ocupa la part més septentrional (nord) de l'edifici, i com a principal característica destacaria l'enorme finestral que ofereix unes vistes magnífiques sobre la Seu, la vall de l'Urgellet i el Parc Natural del Cadí-Moixeró, majestuosos al fons tant a l'estiu com a l'hivern. Si hi aneu, no deixeu de preguntar la possibilitat d'asseure-us a una de les dues taules més pròximes a la finestra ja que l'espectacle paga la pena.

Espectaculars vistes des del menjador, amb la Seu en primer pla i el Cadí al fons

Pel que fa al menjar, que en el fons és el que anem a fer, vàrem demanar (com no podia ser d'una altra manera), el Menú Degustació i ja avanço que el resultat va ser més que positiu. Jo diria que és un dels restaurants amb 1 estrella Michelin (dels que he anat jo) dels que he sortit més content (juntament amb el Neichel) i tot per un preu raonable en restaurant d'aquesta categoria: 105,80€ per comensal (amb vi, cafès i licors inclosos).

Menú Degustació

Aquest dia, el Menú Degustació va consistir en el següent:

Entrant 1: Sopa de mongetes amb bolet de temporada

Entrant 2: Sopa de bolets amb torrada de pernil ibèric

Primer plat 1: Terrina de foie d'ànec amb gelatina de sangria, carbassa, peres, ametlles i nous

Primer plat 2: Ravioli negre amb fumet de llamàntol, créixens, sipions, pasta de colors i crema d'ostra a la llimona

Segon plat 1: Filet de Sant Pere al grill sobre un llit de botifarra "Guemenée", patates fumades en sal i mantega a la cancalesa

Segon plat 2: Colomí rostit amb polpa de pera gelada, cilantre i teula d'ametlles

Formatges: Selecció de 14 formatges artesans

Postres 1: Compota i figues saltejades amb vi negre "Equinox", mousse de formatge fumat, cruixent de brick i sorbet de fulles de figuera

Postres 2: Financer de cafè, fonoll llimona confitat, crema catalana amb bergamota i taronja

Selecció de pastes i "petits fours"

Cafès i licors

Entrant 1: Sopa de mongetes amb bolets.

Refrescant

Entrant 2: Sopa de bolets i torrada de pernil ibèric

Llàstima que només fos un entrant, perquè era un dels plats més exquisits. Antològica la torradeta amb pernil

Primer plat 1: Terrina de foie d'ànec amb gelatina de sangria, carbassa, peres, ametlles i nous

Generosa la ració de foie (i exquisida) i sorprenent la sangria presentada en gelatina: mai hauria pensat que "menjaria" sangria...

Primer plat 2: Ravioli negre amb fumet de llamàntol, crèixens, sipions, pasta de colors i crema d'ostra a la llimona

Plat molt curiós que combina perfectament les noves tècniques amb el sabor de sempre, ja que realment el fumet (l'espuma de fumet) tenia gust de llamàntol. Tot i que estava extraodinariament bo, no vaig sapiguer distingir el gust de l'ostra.

Segon plat 1: Filet de Sant Pere al grill sobre un llit de botifarra "Guemenée", patates fumades en sal i mantega a la cancalesa

Molt bona cocció del peix, que estava tendre i al punt. L'acompanyament estava acceptable.

Segon plat 2: Colomí rostit amb polpa de pera gelada, cilantre i teula d'ametlla

M'ha quedat un record sensacional del colomí, ja que recordo que l'interior del colomí es desfeia perfectament a la boca mentre que l'exterior era lleugerament cruixent. De la pera i la teula no m'ha quedat el record del seu sabor.

Formatges: Selecció de 14 formatges artesans

Esplèndid, magnífic, antològic, ... Tots els adjectius són pocs pel tast de formatges del que vam gaudir. Puc assegurar que, de moment, mai havia disfrutat tant dels formatges com en el Tàpies.

Postres 1: Compota i figues saltejades amb vi negre "Equinox", mousse de formatge fumat, cruixent de brick i sorbet de fulles de figuera.

Al meu humil parer, el plat més fluix del Menú Degustació, sense que això vulgui dir que estigués dolent, sinó simplement que no arribava al grau d'excel·lència de la resta de presentacions.

Postres 2: Financer de cafè, fonoll llimona confitat, crema catalana amb bergamota i taronja

Tampoc va acabar de fer-me el pes, però en aquest cas segurament el problema és que a mi no m'entusiasma el cafè (no en prenc absolutament mai). El meu company, que si que en pren, va comentar que a ell li va agradar els postres.

Selecció de pastes i "petits fours"

Molt bons. Com en els formatges, passen amb un carro i has d'escollir entre aquelles pastes que et fan més el pes.

Cafès

No opino dels cafès perquè simplement jo no en prenc mai, però tenia molt bona pinta.

En línies generals, tos i cadascun dels plats em va sorprendre positivament i si hagués de trobar un punt més feble que els altres, aquest potser serien els 2 postres, ja que personalment vaig trobar a faltar que algun d'ells fos més llaminer, amb presència de xocolata coma protagonista principal.

Per contra, he de dir que em van encantar el formatges. No en va la Seu d'Urgell és una terra amb llarga tradició en la elaboració de formatges tradicionals i això és nota en la qualitat del producte que ens ofereix el restaurant. A més (això és, com a mínim, tres punts addicionals per l'establiment) quan ens van portar el carro amb els formatges i a la pregunta de quin d'ells volíem provar vam contestar que, si era possible, ens agradaria provar-los tots (per la bona pinta que feien), no van posar cap inconvenient en preparar-nos un plat per cadascú... amb 14 formatges diferents!!! Algú coneix algun altres restaurant que ofereixi un tast tan ampli?

El servei va ser molt acurat, molt educat i molt correcte durant tot l'àpat, atenent-nos diligentment (era un dilluns i només hi havia la meitat de taules ocupades aproximadament) però sense pressionar-nos en cap moment. Sense arribar a establir lligams de complicitat amb els cambrers (això a mi sempre m'ha agradat), aquests van fer gala d'una professionalitat extrema, pendents dels nostres moviments però "des de la llunyania". Podria dir que la seva missió era la de servir-nos però mantenint-se en un estricte segon pla, amb un punt de timidesa diria jo.

Finalment destacar que el restaurant disposa d'una terrassa d'on, si fa bon dia, es pot disfrutar a l'aire lliure de les vistes cap al Cadí. En el nostre cas vam prendre allà els licors.

Resumint, el Tàpies és un restaurant per anar-hi a menjar sense cap mena de pressa, per disfrutar de les sensacions amb calma. I no només de les sensacions que ofereix la extraodinària cuina d'Erwan Louaisil, sinó també de les magnífiques vistes que ofereix el local, de la enorme tranquilitat que es respira en l'ambient i de la sensació d'estar vivint un moment únic.